Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 març 1915 Cotton Plant (Arkansas) |
Mort | 9 octubre 1973 (58 anys) Filadèlfia (Pennsilvània) |
Causa de mort | accident vascular cerebral |
Altres noms | Rosetta Nubin Rosetta Tharp |
Residència | Chicago (dècada del 1920–1938) Nova York |
Grup ètnic | Afroamericans |
Activitat | |
Camp de treball | Músic |
Ocupació | música, guitarrista de jazz, guitarrista, cantant, cantant de gòspel |
Activitat | 1919 - |
Gènere | Blues, gòspel, rhythm and blues, jazz i rock and roll |
Influències | |
Instrument | Guitarra, guitarra elèctrica i veu |
Segell discogràfic | Decca Records |
Premis | |
| |
|
Rosetta Nubin (Cotton Plant, Arkansas, 20 de març de 1915 - Filadèlfia, 9 d'octubre de 1973), coneguda com a Sister Rosetta Tharpe, va ser una cantant i guitarrista nord-americana.[1][2][3]
Va ser molt popular durant les dècades de 1930 i 1940 gràcies als seus discs de música gòspel, en els quals interpretava temes d'aquest estil de música religiosa amb una guitarra elèctrica. És considerada la primera gran estrella de la música gòspel i una pionera del rhythm and blues i del rock and roll arribant a ser etiquetada com a «la germana del soul» o «la padrina del rock and roll.»[4][5][6]
Va ser una important influència per a músics de la següent generació, que portarien el rock and roll a la categoria de música de masses, com Little Richard, Johnny Cash, Carl Perkins, Chuck Berry, Elvis Presley o Jerry Lee Lewis.[7][8][9] Tharpe és considerada també una pionera per la seva tècnica tocant la guitarra, ja que va ser de les primeres persones a utilitzar amb força la distorsió de la guitarra elèctrica, obrint així el camí al blues elèctric.[10]
Va ser de les primeres artistes a treure la música gòspel de les esglésies amb la voluntat de portar el missatge religiós a les sales d'oci nocturn. D'aquesta manera va assolir els seus primers èxits amb temes com Rock Me (1938) o This train (1939).[7]
El seu tema de 1944 Down by the Riverside va ser seleccionat el 2004 per al Registre Nacional d'Enregistraments de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.[11] Aquest enregistrament és considerat un precursor del rock and roll si no directament el primer disc de rock and roll de la història.[12][8]